Energia tèrmica del carbó

Energia tèrmica del carbó

En els últims anys, aquestes instal·lacions han millorat el seu rendiment i han reduït la quantitat de gasos que treuen a l’atmòsfera. Encara i això, continuen sent les principals fonts de diòxid de carboni, òxid de nitrogen i diòxid de sofre.

Més o menys la meitat de l’electricitat que es produeix al nostre país prové de centrals de carbó.

Abans de cremar el carbó a la càmera de combustió es polvoritza finament. Aquesta càmera està entapissada  de fines canonades i al seu interior, l’aigua s’evapora. El vapor es conduit a la turbina, que a la vegada està connectada a un generador.

El vapor a baixa pressió i sense força que abandona la turbina s’anomena vapor “mort” i passa a una càmera de condensació on es converteix de nou en aigua líquida. Després en injectat de nou a les fines canonades de la càmera de combustió on es tornen a convertir en vapor “viu”.
Tot aquest procés genera una gran quantitat d’inconvenients al medi ambient: aigua de refrigeració retornada als ries a una temperatura elevada, cendres residus de combustió, fums carregats de diòxid de sofre, òxids de nitrogen i partícules en suspensió.
Per aquesta raó, les centrals tèrmiques de carbó solen estar ubicades lluny de les ciutats, prop d’alguna conca minera els minerals de la qual es poden aprofitar. Hi ha deu centrals de carbó amb una potència superior als 500 MW, set de les quals localitzades al nord-oest de la península.
Centrals:

As Pontes de García Rodríguez (A Coruña), amb més  de 1400 MW, la més gran d’Espanya. Consumeix carbó tant nacional com importat.
Compostilla (León), amb 1312 MW. Utilitza el carbó de la conca minera que està enclavada.

Litoral de Almería (Carboneras, Almería), amb 1100 MW. Utilitza carbó importat.